És la soledat companya de viatge de l'adolescent resident en un centre? Amb aquest blog volem analitzar quina és la seva realitat dins d'un centre, és a dir, quines complicacions i quins factors facilitadors es troba l'adolescent que viu en un centre residencial, on l'estructura familiar coneguda per tots, l'agent socialitzador per excelència, la família, és substituit per altres agents, imprescindibles també en el món de l'adolescent resident. Un cop analitzada aquesta realitat, i amb coneixements nous, seguirem discutint sobre com treballar i quins recursos existeixen per aconseguir la progressiva autonomia quan l'adolescent arribi als 18, i tingui que deixar el centre, per molts d'ells "coixí" de la seva realitat i del món que l'envolta.
El debate està servit.
1 comentario:
L’objectiu màxim que és planteja amb els nois i noies que resideixen en centres residencials és que, un cop arribada la majoria d’edat, es puguin incorporà de manera adequada i autònoma a la societat. Tot això està condicionat pel propi adolescent i el fet de ser adolescents en la nostra societat. Avui dia ens podem trobar en els centres com diu l’article “Relació educativa amb els nois i noies adolescent en pisos-residència” tres grans categories de nois i noies: d’una banda els que han patit un procés protector des de ben petits, basat en la institució, podríem parlar en aquí d’aquells nois i noies adolescents que generen una convivència difícil amb la família i cal retornar-los necessàriament al centre. D’altra aquells que la seva situació familiar, la situació familiar i educativa és inaguantable i l’única sortida sembla ser que és l’internament en un centre residencial. I per últim aquells que no tenen ni previst ser adolescents, aquí podem parlar dels nois i noies immigrants, que estan buscant el seu futur, sense cap adult com a responsable legal en la seva minoria d’edat.
Com deia abans aquest noies/es un cop tinguin 18 anys s’hauran d’emancipar de l’administració, estaran fora de les institucions, hauran de fer i decidir sobre la totalitat de les seves vides. Mentre es fan adolescents es treballa amb ells i elles per a intentar ajudar-los a sentir-se i a ser un més- però, realment el missatge que queda és que no han de ser diferents però realment ho són. La seva realitat els durà a adonar-se’n que sols pot ser com alguns joves, no com qualsevol. De fet han de ser responsables molt abans que qualsevol noi o noia de la seva edat, ja que han d’ocupar-se i solucionar problemes vitals que la societat no exigès a la majoria d’adolescents.
Publicar un comentario