De la mateixa manera que per abordar el coneixement d' una realitat complexa , s' ha de fer de manera multidisciplinar, també la solució dels problemes socials a la infància ha de ser gestionada de manera integral, interinstitucionalment i amb responsabilitat compartida. Amb tot, el professional de l' educació social té en el si de les seves actuacions un important paper a desenvolupar en quant el treball amb aquests adolescents. Ser model i referent, acompanyar els processos personals, incidir educativament per tal de desvetllar les potencialitats i capacitats; són algunes de les qüestions a tenir en compte alhora de parlar de la intervenció educativa amb infants i joves en situació d' inadaptació social.
El paper de l' educador, del professional té en compte que la persona humana creix i es desenvolupa en la relació amb els altres. Els vincles afectius sòlids i permanentss ofereixen el clima òptim perquè l' infant, l' adolescent desplegui la seva personalitat. Ser un interlocutor que estima és un bon "mirall" que li transmet el missatge fonamental "ets digne de ser estimat tal com ets". En aquesta relació amb adults capaços d' estimar - i fins i tot amb els inevitables moments de fricció -l' infant obtindrà a més dades ´molt útils sobre la seva pròpia manera de ser, les seves virtuts i també els seus defectes.
En l' àmbit individual es caracteritza perquè es bassa en la relació personal entre l' educador i l' educand. L' educador és la persona de referència de l' educand, és la persona que engega processos de canvi, crea un marc de confiança i sinceritat basat en el diàleg i la conversa. Des d´aquest punt de vista, l' educador també és un expert en la creació de vinclces. Aquest àmbit possibilita el treball d' autoconeixement, el procès d' aclariment de la situació personal i de la història pròpia, les possibilitats reals de progrès i la fixació d' objectius personals.

Respecte als drets i obligacions envers el risc social, evidentment la família és la institució responsable, en primer lloc, de satisfer aquestes necessitats, vull remarcar que ahir vaig assistir a una xerrada a l' escola d' una de les meves filles , tractava de temes sobre la drogaadicció en els adolescents (un psicòleg del Departament de la Generalitat de Catalunya) i començar per dir en primer lloc la familia , però hi ha determinades situacions en qué són les diferents Administracions públiques les que de manera subsidiària, tenen l' obligació de garantir el compliment d' aquest dret. Quan el nucli familiar, falla i és incapaç de donar atenció necessària als menors, les lleis emparen als infants i als joves i obliguen a les administracions a intervenir.